La situació és preocupant però hem de seguir treballant.

En el moment en què escric aquestes línies per la revista Cornellà Informa s'acaba una jornada més de mobilització (No acabo de veure la vaga general) i, sobretot estic pendent del company Joan Josep Nuet i la resta de la mesa del Parlament que demà declaren amenaçats de presó per haver facilitat un debat parlamentari. Alhora companys i companyes amb qui he discrepat políticament però amb qui també he compartit espais de treball i debat dormen a la presó. Em refereixo al vicepresident Junqueras i a exconsellers com Joaquim Forn, Meritxell Borràs o Raül Romeva. La presó incondicional decretada contra ells és d'una desproporció enorme i una mostra més de l'autoritarisme que el PP trasllada a la policia, a la fiscalia i al poder judicial en general. Les accions unilaterals del Govern de Puigdemont, de Junts pel Sí i de la CUP, que tant hem criticat ICV-EUiA, no mereixen el tractament judicial que s’està donant. El PP segueix engrandint el problema perquè s’han encaparrat en resoldre un conflicte polític mitjançant la justícia. Una justícia, per cert, que necessita una reforma profunda.

La societat catalana viu cada cop més preocupada pel seu futur i per com acabarà tot plegat. Entenem i compartim aquesta preocupació. No som una força independentista però creiem que cal canviar la situació si volem seguir tenint una societat cohesionada. Sempre hem apostat per buscar solucions polítiques allà on toca: al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. Cosa que ni uns ni altres han fet. Ni el fins ara Govern de Catalunya ni el Govern de l’Estat han respectat les mínimes garanties democràtiques que un procés com el de la relació Catalunya-Espanya mereixia. Calen debats serens i rigorosos, on s'abordin totes les possibilitats democràtiques que tenim i on uns i altres acceptin que es pot cedir, que es poden canviar coses i que es pot negociar. Tot i això, hi ha algunes línies vermelles que creiem que l'unilateralisme i l'autoritarisme centralitzador no han de traspassar. No es pot retrocedir en llibertats democràtiques, ni en l'autogovern, ni en l'autonomia de les institucions catalanes.

Mentrestant, sense perdre de vista la situació general, hem de seguir treballant cadascú en les seves responsabilitats. No ho podem aturar tot. Després d'unes eleccions municipals (2015) que van fer impossible qualsevol suma de govern que no fos amb el PSC, aquest grup municipal va decidir fer oposició constructiva. Ja ho hem dit i ho repetim: cap protesta sense proposta. Seguint aquesta màxima ens trobem davant el debat del pressupost 2018, el tercer d’aquest mandat, on tornem a fer propostes d'habitatge, ocupació, sostenibilitat, municipalisme i cogovernança. Fem propostes noves que anirem explicant els pròxims dies però també vetllem perquè es garanteixin els compromisos que hem aconseguit en anteriors exercicis, com ara la tarifació social a les escoles bressol i l’escola de música, l’oficina d’eficiència energètica o els projectes de socialització i reutilització de llibres de text a les escoles.
A més, també ens satisfà haver arribat a l'acord de crear una primera partida per elaborar un pla director al barri de Sant Ildefons. Tots els barris de Cornellà mereixen atenció especial i segurament caldrà fer des de l’Ajuntament el que la Generalitat i l’Estat no inverteixen en ells. Creiem que cal començar pel barri més gran on viu més gent i on hi ha més necessitats socials, per Sant Ildefons, on calen diferents intervencions urbanes i comunitàries. Cal seguir treballant, que no s’aturi tot.

Comentaris