Una Cornellà més laica i educadora

Després de les Eleccions Generals, de l’agraïment pel suport a EN COMÚ PODEM de quasi 14.000 persones a Cornellà, i de la frustració per la recuperació electoral de la dreta corrupta del PP, el debat municipal va tornar a Cornellà. Del darrer Ple Municipal voldríem destacar dues mocions, una d’ERC i l’altra d’ICV-EUiA, que recullen reivindicacions “històriques” del nostre Grup Municipal.

La moció d’ERC és una proposta que el nostre grup vàrem fer fa 8 anys i aposta per la creació d’una Oficina Municipal d’Escolarització (OME) com a reacció al tancament unilateral de l’aula de P3 que finalment ha sofert l’Escola l’Areny aquest curs.

Però aquesta proposta no té sentit sense la lleialtat de la Generalitat. El Departament d’Ensenyament ha d’acceptar que l’Ajuntament ha de poder participar de la planificació educativa, de la zonificació i del repartiment de l’alumnat amb necessitats educatives. Mentre no tinguem més competències municipals la Generalitat ha de comprometre’s. Per això, vàrem presentar una esmena, que va ser incorporada com les del grup socialista, per sol·licitar al Departament d’Ensenyament l’estudi d’una nova proposta de zonificació escolar que promogui la creació de zones escolars més petites així com la regulació d’una reducció de ràtios a les aules per tal de garantir el manteniment de l’oferta educativa de Cornellà els propers cursos. El dret a rebre una educació pública de qualitat de tota la infància de tots els barris de Cornellà ha de prevaldre davant d’aquesta “sacrosanta” llibertat d’elecció de centre que només està generant competència entre les escoles.

Per altra banda, la moció d’ICV-EUiA-EP volia garantir la laïcitat de l’Ajuntament i es va aprovar amb esmenes del grup d’ERC. La moció inicial proposava: “No incloure en el programa d’actes institucionals convocats i organitzats per l’ajuntament cap litúrgia de caràcter religiós, respectant alhora les tra­dicions populars en les seves diferents manifestacions. Els actes públics de l’Ajuntament han de ser exclusivament civils i sense connotacions religioses”, “Donar a tots els representants de la societat civil el mateix tractament protocol·lari”, “Garantir que no es produeixin discriminacions o privilegis en aspectes econòmics, fiscals o simbòlics per a qualsevol tipus d’entitat de caràcter privat assegurant el principi democràtic d’igualtat de drets i la separació dels àmbits públic i privat”, “Vetllar per la retirada de tots els edificis públics els símbols religiosos, llevat d’aquells que es puguin con­siderar patrimoni històric o artístic”, “Vetllar per l’efectivitat de la llibertat de culte i del dret a l’enterrament segons les pròpies creences religioses i no religioses, establint els acords que siguin necessaris amb la Generalitat així com dialogant amb les con­fessions religioses i les organitzacions civils que correspongui,  existents a Catalunya”, i “Impulsar la revisió del calendari festiu de la ciutat per no vincular-ho a cap festivitat religiosa i sí a la cultura popular de Cornellà”.

Després d’un llarg debat sobre la necessitat de reformular la Festa Major per deixar d’emmarcar-la en la festa del Corpus Christi, el darrer punt no es va aprovar i s’incorporà la creació d’un Consell Municipal de Diàleg amb els centres religiosos de Cornellà gràcies a una esmena d’ERC. La moció (amb la supressió de la revisió del calendari festiu) va ser aprovada amb els vots a favor de PSC, CEC-CPC, ERC-AM i ICV-EUiA-EP. Cornellà és aquest mes una mica més laica i també una mica més educadora.