De què parlem quan parlem dels Pressupostos Participatius?

Fa un parell de divendres vàrem estar reunits a l’Ateneu per parlar de pressupostos participatius. Curiosament jo venia d'una llarga reunió a Montcada, on l’alcaldessa d’ICV (gràcies al suport d’ERC i PODEMOS) ha aconseguit recuperar l’alcaldia després d’anys de govern del PSC. La Laura Campos em va explicar que allà la CUP havia argumentat que no donava suport als Pressupostos pel 2016 perquè no havien estat elaborats de manera participativa. Un argument similar va esgrimir Cornellà en Comú-Crida per Cornellà a Cornellà per no votar ni els pressupostos pel 2016 ni la modificació de crèdit que destinava 4 milions d’euros a equipaments i plans d’ocupació. Fins i tot, la CUP a la Diputació de Barcelona també va parlar de pressupost participatiu!!

Tot i que no és el tema, podríem fer un llarg debat sobre com la política, especialment la mal anomenada “Nova Política”, confon Finalitats i Objectius amb Mètodes, o amb Metodologia. És a dir, i en el cas que ens ocupa, com el vot al pressupost es fa en funció del mètode emprat i no dels objectius polítics que es busquen. Tan se val si els pressupostos persegueixen objectius amb els que estàs d’acord. És igual si els pressupostos, la proposta d’ingrés i despesa municipal per un any, són més o menys socials o d’esquerres. Hi votem en contra o ens abstenim pel mètode.

Podríem afegir que aquesta “excusa metodològica” ens va be per així de pas estalviar-nos la feina d’haver-nos de mirar els números, els programes, els capítols, i haver de fer una proposta alternativa, però això ja seria entrar en un altre debat. Un debat llarg al qual un dia dedicaré una nota en aquest bloc, però que no era l’objectiu d’aquesta reflexió d’avui.
 
Vull parlar de Pressupostos Participatius, que si que segons com podrien estar a mig camí entre ser un objectiu i un mètode, ho accepto, però que de moment són sobretot una eina per fer polítiques. I vull parlar de pressupostos participatius perquè avui 4 de les 6 candidatures amb representació municipal hem parlat o proposem d'alguna manera incorporar la participació en la gestió municipal. Tenim doncs una oportunitat per començar a implantar coses aquest mateix mandat municipal.

Ara, què és això dels Pressupostos Participatius? Per a què serveixen? Quan temps fa que es fan? Comes fan? Són legals?

Fa molts anys que a Catalunya parlem de Pressupostos Participatius, que es resumeix amb la idea que la ciutadania participi en alguna mesura del pressupost de les administracions que gestionen una part dels seus impostos i que presten una part dels serveis que necessitem pel seu dia a dia.

També fa molts anys que a Porto Alegre s’aposta per aquesta manera de fer política participativa, i a Catalunya se n’han fet diverses experiències tant pel que fa als Plans d’Actuació de Mandat com pels Pressupostos Participatius. Poden ser bons exemples el PAM del Prat o el Pressupost de Rubí de finals dels anys noranta. Recomano la lectura d’un breu article sobre el tema de la Núria Buenaventura, alcaldessa de Rubí quan s’impulsà el Pressupost Participatiu, i que va deixar de ser-ho tot just quan es van fer els primers anys de prova. (http://www.scea.cat/documents/forum2000_6/comunicacions/N%FAria%20Buenaventura2.pdf )

Fins i tot a Cornellà, i com herència dels pactes Montilla-Prieto dels anys noranta, es va intentar fer un procés participatiu per decidir de manera participativa on es destinaven 90.000€ de la partida d'Inversions de l'Ajuntament. Cal dir que no va ser un experiment massa reixit. Pocs diners? Poca participació? Poca difusió? Poca voluntat?
 

Cal partir de la base de que tot procés participatiu local ha de comptar amb una convicció política sòlida prèvia. No n’hi ha prou amb votar cada quatre anys i després deixar que les persones escollides en les eleccions decideixin com es governa l’Ajuntament. Cap programa electoral, cap, ni el d’ICV-EUiA que sempre és dels més complerts, preveu totes les decisions polítiques que s’han de prendre en 4 anys a l’Ajuntament. Per això té sentit que les decisions més importants que pren l’Ajuntament es “reforcin”, es “consensuïn”, es prenguin de manera “participada” pel màxim nombre de ciutadans i ciutadanes.

El Pressupost Municipal és una d'aquestes decisions importants. Decidir en que es “gasten”, per exemple els quasi 100 milions d’euros que té l’Ajuntament de Cornellà cada any és important. És un tema gros i important, però no podem caure en el parany de dir que és una cosa complicada, inintel·ligible i densa. Tampoc podem caure en el parany de la "legalitat", ni en el parany de la "irrepresntatibilitat" de les persones que hi participen o hi volen participar. Hi ha limitacions? Si, però estem parlant sobretot de voluntat política.

Quadre DAFO elaborat pels autors de Polis, la ciutat participativa

Així doncs, si elaborar un pressupost participatiu és voluntat política com ho fem? Per començar cal plantejar-se que entendre el pressupost ha de ser fàcil, és suficient amb dir que tenim Govern Obert? Podem explicar més i millor què és un Pressupost Municipal i com funciona. Cal fugir per exemple de l'explicació pública del pressupost sobre capítols (1,2,3,..6) i passar a l'explicació en base a programes d'actuació. També cal explicar que hi ha un seguit de despeses de l'ajuntament que no poden entrar en debat perquè és despesa compromesa. Per exemple els sous del personal de la corporació no es pot decidir de manera participada, per això hi ha una negociació col.lectiva reglamentada. Tampoc es pot oblidar que hi ha unes competències obligatòries de l'ajuntament que aquest ha de prestar. També es podria discutir si bona part dels contractes estables de l'Ajuntament amb empreses concessionàries i subministradores ( des de la llum i l'aigua al mobiliari o el paper de vàter) han de quedar fora sempre del debat participatiu del pressupost.

En qualsevol cas el que si que cal identificar, un cop conegut el pressupost, és quins programes i projectes de l'Ajuntament cal refer i quins eliminar per fer-ne de nous en funció de les propostes o demandes de la ciutadania. Cal veure quines inversions són prioritàries i generen major consens, i quines inversions són de major necessitat social. Cal tenir clar que un pressupost participatiu no sempre serà més just i solidari amb qui pateix, per això cal identificar molt bé què es sotmet a debat i què no.

Aquesta és la primera feina que cal fer i que es pot fer aviat si s'aconsegueix un acord polític inicial per impulsar aquest anàlisi. I sobre l'anàlisi plantejar a la ciutadania, al màxim de ciutadania possible, la seva opinió sobre cap a on orientar el pressupost. 
A partir d'aquí caldrà estudiar quina metodològica fem servir a Cornellà, però tampoc era l'objectiu d'avui, el que volia plantejar és la nostra voluntat d'aprofitar l'oportunitat per anar més enllà aquest mandat a Cornellà. És possible fer uns pressupostos participatius i hi treballarem, us aniré explicant.

Video sobre Porto Alegre

https://www.youtube.com/watch?v=X--PAUeu53A

Document sobre experiències de Participació ciutadana
(https://www1.diba.cat/uliep/pdf/39817.pdf )

Govern Obert de Cornellà

http://governobert.cornella.cat/