Tenir o no tenir comerç és problema de tothom

La construcció del Llobregat Centre va canviar l'estructura urbana de Cornellà

Les Festes Nadalenques estan quasi “obligatòriament” vinculades al consum i en conseqüència a l’oferta comercial. Un bon moment doncs per analitzar com li van les coses al comerç de Cornellà. Després de la caiguda continuada de la Indústria, el comerç és avui un element important per Cornellà. El seu pes és molt més elevat que a d’altres ciutats, però bàsicament perquè han proliferat grans centres comercials i grans supermercats en el transcurs dels darrers 20 anys (Llobregat Centre, Corte Inglés-Hipercor, ara Splau en part,..) i més que en vindran. 
La crisi i els nous hàbits dels consumidors han fet que el comerç local i de proximitat, el dels barris, hagi patit durant els últims anys i moltes botigues petites hagin hagut de tancar, i hi hagi una certa desolació en molts carrers de Cornellà que només es “compensa” amb l’obertura de comerços d’alimentació o similars per part de veïns/es “nouvinguts/des” d’origen estranger. 
Comprem poc als comerços de Cornellà? En general si, i les generacions més joves encara més. Una població amb 90.000 potencials compradors hauria de poder mantenir una xarxa de comerç local més robusta. Anar a “Consumir” als centres comercials (també de fora de Cornellà) s’ha convertit en una activitat molt habitual entre la gent de Cornellà que s’ha sumat a la tendència històrica d’anar a comprar a Barcelona i ara de comprar per Internet.

És Internet la solució o el problema? Els petits comerços locals troben diferents obstacles per a la incorporació de les TIC. Els punts forts que poden oferir les botigues locals (varietat, comoditat, servei de qualitat i assessorament expert) no són determinants en la venda “online”. Els negocis petits no tenen el marge necessari per poder oferir descomptes (cupons, compres agregades, etc.) ni la facturació o la infraestructura logística, ni els coneixements tecnològics necessaris per poder vendre en línia. Però les coses canvien. Cada cop comprem més per Internet, però compraríem per Internet als comerços dels nostres barris? Jo si, la pega d'Internet és el temps i la manca de confiança. Per tant, ben pensat, Internet i les xarxes socials, en una visió comercial més col·laborativa, han de poder ser un aliat pel comerç local.

Tot i això, l’Ajuntament ha de poder fer més pel comerç local, però tant la resta d’administracions com la ciutadania també. Des de fa anys l’Ajuntament i els comerciants estan impulsant accions, com Cornellà Compra a Casa, a través del Consorci del Comerç. Per cert, un consorci que s’haurà de dissoldre gràcies a la reforma local del PP i a que la Generalitat i la Diputació (en mans de CiU) han deixat de participar-hi. Per CiU i el PP (els partits dels petits empresaris i botiguers segons diuen,..) el comerç local, si és només un problema de l’Ajuntament. 

Cal posar més recursos per donar ajuts a la creació i al manteniment d’activitats comercials de proximitat (Hem fet de nou una esmena al Pressupost de la Generalitat demanant-ho). Cal oferir més formació i més actualitzada al sector per tal de poder tenir més i millor oferta i més diversificada, i cal que les polítiques de mobilitat i d’urbanisme pensin més en el comerç local. I, finalment, cal que tothom hi posi de la seva part; comerciants i ciutadania. El comerç ha condicionat l’estructura de Cornellà, però és el comerç local, els mercats, les petites botigues d’alimentació, drogueries, botigues de roba i altres comerços locals de qualsevol barri, qui dona vida i dignifica els nostres carrers i places, fomenta les relacions socials i l’ús de l’espai públic, ens dóna seguretat i millora la nostra qualitat de vida. Ens necessitem.