Notes amb més de 140 caràcters

Aquesta setmana l’Ajuntament feia publica una enquesta realitzada a una mostra de 600 ciutadans/es de Cornellà i encarregada a GESOP ( http://arxiu.aj-cornella.org/GovernObert/Avaluacio/Resultats%20enquesta.pdf ).  Un cop analitzats els resultats, el que més destaca és que majoritàriament es considera l’ATUR com el gran problema de la ciutat i alhora que 9 de cada 10 cornellanenc/ques estan satisfets/es de viure a la ciutat i que un 85% dels s’identifiquen positivament amb la ciutat, amb diferències importants entre determinats barris. Si a això hi sumem la valoració que es fa d’alguns aspectes de la ciutat (parcs, espais verds i transport principalment) mostren una població majoritàriament satisfeta respecte al conjunt de la ciutat. Res a dir, o si? Si fem un esforç per analitzar d’altres respostes també incloses en l’enquesta podem veure que també hi apareix una altra visió de la ciutat, potser més oculta i subjacent però igualment important. Per exemple, cal destacar, com

És indubtable que la noticia d’aquesta estiu, d’aquest inici de curs, i probablement dels propers mesos, ha estat la confessió d’evasió fiscal de Jordi Pujol, expresident de la Generalitat. Avui podem concretar poc quin pot ser l’abast d’aquest cas Pujol i a quin nivell d’implicació familiar i sociopolític pot arribar. Ara, el que si que podem afirmar amb rotunditat és que la pretesa superioritat moral del pujolisme ha quedat esmicolada, i que, sent el senyor Pujol en el millor dels casos un evasor fiscal, es dona la raó a totes aquelles persones de l’esquerra social i política de Catalunya que van qüestionar i denunciar moltes de les accions dels governs de Jordi Pujol i que van plantejar ombres de dubte a molts dels “afers” que durant més de 20 anys li van aparèixer a Pujol. Si fem una recollida de l’acció política feta contra el “Pujolisme”, hem de destacar la feina feta pels homes i dones del PSUC i d’ICV-EUiA , i com no el paper d’un gran cornellanenc com l’Ignasi Ri