La Comunicació Local ha de ser un Servei Públic? Una visió dreta-esquerra del que passa a la XAL.

La transformació dels mitjans de comunicació públics que CiU està fent a tota Catalunya té en la Xarxa de Comunicació Local (La Xarxa, que va absorbir l’antigaCOM) el seu principal exponent a nivell municipal amb el canvi de govern a la Diputació de Barcelona. 

De fet, ja en els darrers anys del govern d'esquerres de la Diputació es van emprendre una reformulació de la COM Ràdio i la Xarxa de Televisions Locals perquè aquestes tinguessin com objectiu la construcció d’un relat local plural i de qualitat.

Hi ha vida intel·ligent fora del Parlament de Catalunya i del Palau de la Generalitat? Es fa esport més enllà del Camp Nou? Passa alguna cosa interessant en el dia a dia de la gent dels pobles i ciutats de Catalunya? Les respostes a preguntes com aquestes haurien de ser el punt de partida sobre el que construir el model de comunicació pública que necessita Catalunya i la seva gent.

Des d’una òptica local, i des de la Diputació de Barcelona, un servidor sempre ha intentat defensar que les ràdios i teles municipals no han de fer la competència en continguts als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, però alhora tampoc han de deixar d’oferir programes de qualitat que permetin que els mitjans de comunicació municipals prestin un bon servei públic. Per exemple; estem d'acord que potser la XAL no hauria de prioritzar el fet d'enviar equips als desplaçaments del Barça si ja ho fa Catalunya Ràdio, però alhora és inacceptable que s'enviï un únic reporter amb càmera de fotos i vídeo domèstiques per cobrir el Play Off d’ascens a 2ªB a Cornellà i que  pràcticament no arribi ni a poder gravar els gols del partit. No erem la plataforma dels esports minoritaris? 

Malauradament, l’arribada dels equips de CiU a la XAL /COM Ràdio, amb directius professionals que mai havien dirigit un mitjà de comunicació públic, ha obert una etapa d’opacitat i “trilerisme empresarial” (Ara et dic que faig una cosa per després fer la contrària), i subordinació als interessos comunicatius de CiU a nivell nacional,  que està convertint els mitjans de comunicació de la Diputació en el malson del govern de Salvador Esteve, i la mostra més evident de les diferències entre l’esquerra i la dreta en la gestió dels serveis públics, tot i que malauradament ERC hagi decidit oblidar-se que és d'esquerres en l'ERO de TV3 i Catràdio.

Al ball de fitxatges i acomiadaments de professionals, directius i productores ( Amb Quico Triola, Sergi Mas, Jordi Duran, Ramon Miravitlles, o Alfred Rodriguez Picó, al capdavant) s’hi afegeix la polèmica creació d’una societat mercantil 100% participada per la Diputació quan COM Ràdio pujava en audiència, els rumors de fusió amb l’ACN, la renúncia a tenir emissió les 24 hores, els convenis milionaris amb grups privats de comunicació, la manca de diàleg amb les principals emissores municipals, la pressió empresarial exercida en la negociació del nou conveni, i l’acomiadament expeditiu de 15 treballadors/es el 19 d’aquest mes de Juny que ha obligat a CiU a donar comptes al Ple de la Diputació.

Per 2 vegades s’han abordat els darrers acomiadaments al Ple de la Diputació, una el 27 de juny amb una moció d’ICV-EUiA-EPM més PSC, i l’altre el 26 de juliol alhora que escoltàvem i analitzàvem l’informe de gestió presentat pel Conseller Delegat de la Xal Francesc Pena.

Francesc Pena (CD XAL) i Slavador Esteve (President DIBA)

Com vaig dir, tant l’Informe com l’explicació de la direcció de la XAL com del Govern de la Diputació és insuficient, inacceptable i per moments decepcionant. La veritat és que aquest informe s’hagués entès molt millor acompanyat de l’informe de suport al sistema audiovisual privat que les Ràdios privades van fer fa uns 3 anys, perquè lluny d'apostar per aprofundir en la consolidació d'uns mitjans de comunicació públics, plurals i independents el model de CiU a la XAL busca i buscarà privatitzar o reforçar el mitjans privats i debilitar la comunicació municipal. L’objectiu és doncs carregar-se el servei públic de comunicació que s'ha construït des dels ajuntament durant la democràcia, i en el Ple de juliol de la Diputació va quedar clar. CiU defensa i dòna suport als seus, i el seus són el mitjans privats lucratius que han demanat que es protegeixi el negoci reduint el sector públic i el tercer sector a menys del 50% del conjunt de la comunicación local.

Amb l’informe del Sr. Pena davant es pot veure com en 19 pàgines d’explicació del futur de la comunicación local i de la XAL no es parla en cap moment “d’emissores municipals o d’emissores públiques” i només es fa servir el concepte “Servei Públic” per defensar que les ràdios i teles privades també el poden fer. Unes omissions, que voluntàries o no, evidencien que CiU i la direcció de la XAL han renunciat a treballar-hi segons el principi bàsic de la Diputació, el suport als municipis. Avui primer és el negoci privat (Ja s’ha beneficiat a Canal Català, Onda Cero, Canal Taronja, Ràdio Vic,...) i el suport al “relat nacional” de TV3 i CatRàdio, que garantir formació i continguts de qualitat i plurals per les emissores municipals que cada cop tenen menys recursos.

Per acabar, cal dir que més enllà de l’evidència que CiU està per una altre model de comunicació pública, de dretes, l’altre fet evident és que l’estil de la direcció de la XAL és inacceptable en una empresa normal, ja sigui pública o privada. Exemples com considerar a professionals amb anys d’experiència en comunicació local com excedents, enganyar a membres de la Junta de Govern i del Consell d’Administració sobre el perquè de determinades decisions, o pressionar als representants dels treballadors amb l’amenaça d’un ERO enmig de la negociació del conveni, són motius suficients per perdre la confiança en qualsevol directiu.

Per la nostra part ja no hi ha més marge, calen canvis en la màxima direcció de la XAL i cal fer-los ja, així ho vam dir al Ple de la Diputació, i creiem que tots els grups polítics allà presents ho van entendre. Segurament fins i tot CiU, PP i ERC, que van evitar amb el seus vots la reincorporació dels darrers 15 acomiadats, ho comparteixen.

En seguirem parlant, la necessitat de garantir un servei públic de comunicació democràtic i plural està en joc.

Podeu conèixer la nova Xarxa aquí, compteu quantes vegades es fa servir el terme públic...