EFICAÇ, DISCRET, SAVI.


Us adjunto la nota de l'Ignasi Riera que ha difòs l'AMHDBLl (L'Associació de Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat) sobre el company Ignasi Subirats que ens va deixar fa unes setmanes. Crec que en bona mesura el que avui és Cornellà (Una ciutat millor) és gràcies a l'aporatció de gent compromesa en la millora dels barris metropolitans de Barcelona com l'Ignasi. Podreu trobar més informació a http://almedacornella.blogspot.com.es/2012/03/ignasi-subirats-bacardi.html i a http://almedienses.blogspot.com.es/


EFICAÇ, DISCRET, SAVI.
Tot recordant l’Ignasi Subirats.

Acaba de morir. L’enterraven, al Tanatori de Sant Gervasi, de Barcelona, la seva ciutat natal, el 17 de març de 2012.  Barceloní, l’Ignasi Subirats Bacardit tenia 62 anys. I era un militant actiu, amb voluntat de presència crítica, lliure, decididament d’esquerres, mitjançant els blogs, el Faceboock i similars. Feia mesos que no parlava amb ell: m’havien dit que el corcava una malaltia greu, fet que no el feia fora de cap dels circuits als que podia accedir i des dels quals podia dir la seva.

Va ser, sobretot la dècada dels 70 -temps de transició, temps de vagues generals, temps de combats a favor de la conquesta efectiva de les llibertats-, un dels dirigents més destacats del PSUC a la comarca del Baix Llobregat, en general, i de Cornellà, molt en particular.

Feien pinya i parella amb Marta Farrés Zendrera, i això el connectava amb el món editorial, el món de l’ensenyament, de la tecnologia, el món de la política bibliotecària... des d’òptiques on es trobaven coneixement seriós, sociològicament solvent d’un àmbit local específic--Cornellà era aleshores la capital social de Catalunya--, emmarcat, però, en una visió internacionalista, d’horitzó europeu. Amb un accent especial en el debat teòric sobre els fraus del sistema capitalista i les possibilitats, tan desitjades com utòpiques, de lluitar, cada cop amb més persones, a favor d’una societat més igualitària.

Aportava als debats, a l’anàlisi de la situació, a la necessitat de consolidar un partit polític de lluita coneixements, dades, referències d’arreu de l’Estat, o d’Itàlia i França, parers que eren al cor del debat entre els que volien jugar, sense trampes, des d’una òptica revolucionària. Tot això, sí, amb una serenitat encomanadissa, dialogant, que no evitava que fos ferm a l’hora de criticar les coses mal fetes o els dèficits detectats en els plantejaments quotidians. Els analitzava no per morbositat, sinó per ajudar a trobar solucions a curt i a llarg termini.

‘Militar’ al PSUC del Baix Llobregat ensenyava a fer política quotidiana amb persones d’orígens (socials i geogràfics) ben diferents. Amb ell ens sentíem tots iguals, tots indispensables, sí, però alhora, també sabíem que cada un de nosaltres era ell, amb les limitacions i les potencialitats específiques.


Ha estat, per a tots nosaltres, un germà i un mestre. Ferm en les seves conviccions, d'una banda, i capaç de raonar cada proposta. A més, d'una cordialitat poc freqüent. Ignasi Riera.

Manel Campo Vidal, Ignasi Subirats, Gregori Lopez Raimundo i Antoni Gutierrez Diaz en un acte del PSUC a Cornellà


Comentaris