L' Escola Municipal de Música Roser Cabanas de Cornellà

Entre les notes perdudes de la meva llibreta, i que no han vist la llum en aquest bloc per aquest mes de campanya, està una que no vull deixar passar.

El Consell Escolar del Centre de l’Escola Municipal de Música, que va tenir lloc el dia 3 d’octubre de 2011, va aprovar, per unanimitat, el canvi de denominació d’Escola Municipal de Música de Cornellà de Llobregat pel de “Escola Municipal de Música Roser Cabanas".

Un encert d'acord que en el darrer Ple de l'Ajuntament de Cornellà el nostre grup (ICV-EUiA) va defensar i ratificar, i que venia acompanyat de la feina d'una comissió que durant quatre mesos han recollit prop de 1500 signatures suport.

Fer la defensa de posar el nom de la Roser a l'Escola de Música, és una de les millors satisfaccions que darrerament he tingut com a portaveu d'ICV-EUiA. En el Ple bàsicament vam manifestar l’encert de prendre aquesta decisió, perquè ens sembla que si hi ha alguna dona que ha fet molt per la música en aquesta ciutat va ser la Roser Cabanas. 

La Roser va ser una dona tenaç, va ser la causant que molts cornellanencs/es -sobretot dels anys

vuitanta- comencessin a aprendre música. Com va explicar la Rocío García, regidora d'educació i cultura, la Roser va arribar a finals dels anys setanta al barri d’Almeda, i es va implicar en la millora de la Cornellà "franquista", va acabar constituint en aquells anys difícils també el que seria l’embrió de l’Escola Municipal de Música de Cornellà. (aprofiteu per consultar http://almedacornella.blogspot.com )
Va començar fundant la coral els Flautins que és amb el que es va iniciar l’Escola Municipal de Música en un locals municipals a Can Mercader. Tres anys després –com sabeu- l’escola va passar a la tercera planta de l’edifici Can Gaya, i a l’any 1996 l’escola molt més constituïda va passar a ocupar l’edifici del Centre Cultural Joan N. García Nieto. 

En l'apartat més personal haig de dir que va intentar amb la coral Flautins ensenyar-me a cantar i no ho va acabar d'aconseguir, va ser una de les poques coses que ella em recordava: “Arnau tu perquè no volies, perquè no estaves, perquè no sé què”. Bé, que vaig preferir el bàsquet, però la Gemma, la Rut i en Pere del "clan" Funes-Fernandez si que van passar per les seves pedagògiques mans.

Aquest esperit tan tenaç jo l’he viscut en primera persona, i crec que no soc l’únics dels i les que ens hem relacionat amb la música en aquesta ciutat. Segur que tots els alcaldes d’aquesta ciutat hauran tingut alguna conversa llarga amb ella, on ella ha defensat la necessitat de mantenir l’escola, de dotar-la de qualitat amb més recursos, de tirar-la endavant.

La Roser va ser una figura clau de l'educació i la cultura, una dona clau per Cornellà, i s’escau més que mai que l’Escola Municipal de Música porti el su nom. És un reconeixement just de la ciutat. Segurament si no hagués tingut aquesta mort tan prematura –perquè ningú s’ho esperava que morís després de la jubilació- hagués estat una de les dones que aquesta ciutat hagués pogut reconèixer en vida, amb un premi Ciutat de Cornellà i en d'altres espais. 

En resum, penso que la Roser fou una promotora especial de la música a la ciutat, sense ella potser no haguèssim tingut escola, i crec que fem justícia amb aquesta decisió.